dimecres, 21 de febrer del 2018
https://ca.wikipedia.org/wiki/Albert_Einstein
La Teoria especial de la relativitat (coneguda també com a relativitat especial, relativitat restringida o RE), va ser publicada per Albert Einstein el 1905,[1] i descriu la física del moviment en absència de camps gravitacionals. Aquests conceptes van ser presentats anteriorment per Henri Poincaré i Hendrik Lorentz, que també són considerats com iniciadors de la teoria. Fins aleshores, els físics pensaven que la mecànica clàssica d'Isaac Newton, basada en l'anomenada relativitat de Galileu (origen de les equacions matemàtiques conegudes com a transformacions de Galileu), descrivia els conceptes de velocitat i força per a tots els observadors, o sistemes de referència. No obstant això, Hendrik Lorentz i altres, havien comprovat que les equacions de Maxwell, que governen l'electromagnetisme, no es comportaven d'acord amb les lleis de Newton quan el sistema de referència canvia; per exemple, quan es considera el mateix problema físic des del punt de vista de dos observadors que es mouen l'un respecte de l'altre.
La noció de transformació de les lleis de la física respecte als observadors és la que dóna nom a la teoria, que s'ajusta amb el qualificatiu d'especial o restringida per cenyir-se a casos de sistemes en els quals no es té en compte els camps gravitatoris. Una extensió d'aquesta teoria, que inclou els camps gravitatoris, és la Teoria General de la Relativitat, publicada per Einstein en 1916.
Apunts Descartes.
Al llarg d'aquest post penjarem uns apunts de René Descartes.
https://www.youtube.com/watch?v=CAjWUrwvxs4 Aquí teniu un video de René Descartes molt interessant i de fet el podeu veure dirèctament a la nostra pàgina just aquí abaix.
dissabte, 17 de febrer del 2018
dimecres, 14 de febrer del 2018
dijous, 8 de febrer del 2018
Imatge Entelèquia
Aquí us deixo una imatge divertida que crec pot servir per explicar il·lustrar la influència del Primer motor dins la teoria d’Aristòtil. Espero que us serveixi!
dimecres, 7 de febrer del 2018
Constantin Guys
Pintura de Constantin Guys, considerat per Baudelair com "el pintor de la modernitat".
Context Tomàs d'Aquino
Tomàs d’Aquino
El segle XIII és un moment de canvis a Europa. D’una banda el Sacre Imperi Germànic entra en decadència i el Papat agafa més poder degut a l’èxit de les creuades. És un moment de confluència religiosa on a Europa ens trobam jueus, cristians i musulmans a més d’una església cristiana ortodoxa. Aleshores, es veu la necessitat de dotar d’arguments als cristians per a poder convèncer als membres de les altres religions per a que s’abracin a la fe veritable.
Tomàs nasqué el 1225 a Aquino (Itàlia) en una família noble que s’oposà a la seva vocació religiosa. Ja que, Sant Tomàs va entrar en l’ordre dels dominics, una ordre mendicant que feia poc temps que havia estat creada. Ell representa la plenitud del pensament escolàstic, fins al punt de ser nomenat oficialment guia intel·lectual del catolicisme.
Tomàs és alhora un filòsof i un creient convençut, lector d’Aristòtil el seu esforç més reconegut és l’admissió d’espais de confluència entre fe i raó. Tomàs delimità els espais del coneixement de la raó per les coses naturals i de la fe per les coses divines; i acceptà que ambdues poden treballar conjuntament per complementar-se en la demostració de l’existència de Déu. És a dir, Sant Tomàs estipula que existeix una sola veritat, a la qual se pot accedir mitjançant la raó o la fe, acceptant que cada una té el seu camp propi.
https://www.webdianoia.com/medieval/aquinate/aquino.htm
Hola, revisau aquest enllaç sobre La Aununciació:
https://es.wikipedia.org/wiki/La_Anunciaci%C3%B3n_(Fra_Ang%C3%A9lico,_Madrid)
https://es.wikipedia.org/wiki/La_Anunciaci%C3%B3n_(Fra_Ang%C3%A9lico,_Madrid)
Què és la filosofia?
La filosofia és la recerca del saber mitjançant el saber per pur onanisme intel·lectual
Una explicació gràfica del principi d'utilitat de l'utilitarisme (Sergio García)
La idea del càlcul felicitari pròpia de Bentham va ser desenvolupada per un conjunt d'economistes a finals del XIX i principis del XX. Segons la formulació clàssica hauria de ser possible calcular plaers i dolors. Això es pot fer realment a través del principi d'utilitat marginal. La idea és que pot calcular-se el plaer "òptim" que produeix una acció. El valor prové sempre d'un judici subjectiu de l'individu, que intenta maximitzar la seva utilitat en un context d'escassetat, incertesa i ignorància. Així, per exemple, estic disposat a pagar X per un producte, però no sé mai amb total seguretat si demà una nova tècnica no farà que tothom en pugui tenir fàcilment i en conseqüència valdrà X-n. El que fa difícil triar correctament en economia és el fet que tota predicció es produeix en estat d'incertesa (a no ser que es tracti d'una predicció sobre un monopoli d'ús imprescindible, però aquesta hipòtesi és contrària a les lleis del lliure mercat, tot i que efectivament es dóna; per exemple, en les autopistes catalanes).
El valor o la utilitat no resideix en les coses (un Picasso al mig del desert no val res si no tinc aigua). La font del valor només la trobarem en les expectatives que un individu té i en el profit que n'espera. Si una cosa no m'és útil per a res, senzillament no li atorgo cap valor (per això van ser destruïts els manuscrits grecs clàssics, que no podien donar cap profit a pastors o pagesos cristians i analfabets). En l'acció humana els valors són jerarquitzats segons la utilitat que se n'espera per al benestar dels individus, que -i això és important- va tendint a ser menor a còpia que m'ofereixi menys plaer, utilitat o benefici. (Informació de: http://www.alcoberro.info/V1/utilitarisme1.htm).
Un exemple seria el següent:
Per a més informació el següent video ens dona informació interessant:
Hegel i el seu temps
<iframe src="//www.slideshare.net/slideshow/embed_code/key/qhSlWHPHHrmZtR" width="595" height="485" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" style="border:1px solid #CCC; border-width:1px; margin-bottom:5px; max-width: 100%;" allowfullscreen> </iframe> <div style="margin-bottom:5px"> <strong> <a href="//www.slideshare.net/mfpfilosofia/hegel-i-el-seu-temps-sxviii-xix1" title="Hegel i el seu temps (s.xviii xix)(1)" target="_blank">Hegel i el seu temps (s.xviii xix)(1)</a> </strong> from <strong><a href="https://www.slideshare.net/mfpfilosofia" target="_blank">mfpfilosofia</a></strong> </div>
Hola a tots;
Demà parlarem de la Anunciació i ho farem amb els ulls de Frai Angelico.
Consultau l'article a Wikipèdia sobre el cuadre, basta llegir-ho per tenir una idea.
Enllaç a Wikpèdia
Demà parlarem de la Anunciació i ho farem amb els ulls de Frai Angelico.
Consultau l'article a Wikipèdia sobre el cuadre, basta llegir-ho per tenir una idea.
Enllaç a Wikpèdia
dilluns, 5 de febrer del 2018
Subscriure's a:
Missatges (Atom)